“Com afrontar la maternitat”
Començaré aquest article amb una història escrita al S.XIV per l'Infant Don Juan Manuel que es titula "El conde Lucanor". Els relats de dita obra es poden consultar al següent link:
adrianherz |
Encara no havien arribat al següent poble quan, pel camí, es van creuar amb un pelegrí que, en veure'ls, no va poder evitar comentar en veu alta: "Quines coses a veure!! Què trist que un nen tant jove faci caminar al seu pare ancià, mentre ell gaudeix del paisatge pujat al ruc..." El pare, en escoltar el comentari del pelegrí, va decidir seure amb el seu fill sobre el ruc. I així van seguir el seu camí...
Justament quan estaven a punt de creuar el poble, es van trobar un cura que els va fer parar i els hi va preguntar amb to d'acusació: "No els hi fa vergonya? Pobre animal!Què mandrosos i cruels, anant ben còmodes pujats a sobre el pobre animal que no pot amb la seva ànima!". el pare i el fill, davant aquesta acusació, van baixar ràpidament de l'animal i continuaren el camí tots dos a peu, al costat del ruc. Així van entrar, finalment, al seu poble...
Un cop arribats a la Plaça Major, es van adonar que hi havia un grup de persones que els assenyalaven mentre reien. Quina va ser la seva sorpresa quan, en acostar-se al grup, van descobrir que el motiu de la burla i els riures eren ells mateixos: "Mireu a aquests dos!! No es pot ser més babau!! Van els dos caminant, tenint un ruc on pujar! I l'animal tan fresc!".
La moralitat d'aquesta història sembla molt evident i normalment tots pensem que tenim molt clara... En aquesta vida millor fer el que un cregui correcte, perquè si escoltem el que diu la resta les nostres esquenes es poden resentir, potser perquè cadascú té la seva opinió o visió de la realitat...
Aquesta moralitat
hem fa pensar en l’experiència davant la maternitat per primer cop... Quan
saps que seràs mare, agafes la notícia
amb tota la il·lusió del món, encara que també amb tots els dubtes i les pors
del món. Ningú t’avisa d’això, arriben de cop! Quan arribes a casa amb una
personeta més i tot canvia... Hàbits, horaris, la relació amb la parella...
Tot això arriba i ho pateixes... o
no... Però comences a rebre indicacions, consells, opinions de tothom... De tot
arreu... Tothom sap...I sembla que més que tu!
“Com és que no li
dones el pit? És el millor...” “Així li dones el pit? A demanda? Es dona cada
tres hores...” “Encara li dones el pit? No hauria de prendre el biberó?”
O...
“Així s’adorm? Als
braços... Ui si s’acostuma...” “El deixes plorant a la bressol perquè s’adormi?
Això el pot traumatitzar...” “No dorm sol a la seva habitació? Se l’ha
d’acostumar de ben petit!” “Si no dorm amb tu al llit i el deixes plorar el
traumatitzaràs!”
O...
“Tot això menja? És
molt no?” “Només menja això? No és poca quantitat?” “Hauria de menjar ja tot
amb sal i amb sucre!”
Etc, etc, etc...
I tu, que mai has
estat mare abans, que ho vols fer el millor possible i donar el millor al teu
fill/a, comences a dubtar o a estar
cansada de sentir com tothom és expert/a... I pots acabar fent bogeries, com portar el ruc a les teves esquenes...
Benvingut al món |
Quan ets mare dones el millor de tu, amb amor i amb tota l’estima possible... Així no pots fer-ho malament. Segueix el teu instint, el teu criteri, les teves creences... Escolta amb el cor i observa el teu petit, elI sap transmetre el que necessita i com ho necessita.
I que sigui la resta qui porti el ruc a les seves esquenes...